Ja fa uns mesos vaig decidir comprar una paella típica per fer paelles. Vàrem mirar-nos al basar xinès de davant de casa, va ser amor a primera vista. L’objectiu investigar un xic cóm fer una paella al meu gust i de pas, treure’m la por a no fer paella. Ja fa uns quants mesos i pocs diumenges la deixo sola a l’armari.
Com a rutina dominical, m’encanta preparar-me una bona paella (arròs amb coses, per a valencianes). Amés de gaudir-ne el mateix diumenge, sempre en sobra i, encara que molts no i estareu d’acord, mola molt fotre’s una paelleta qualsevol altre dia de la setmana.
Ja que també m’encanta fer el gos el diumenge, intento optimitzar la forma de fer la Paella per no gastar massa de temps. Els puristes poden dir missa i evidentment que es pot el·laborar molt mes i tot el que vulgueu, per a mi aquesta m’encanta i es fa molt ràpidament.
Ingredients (per a 4-5 racions)
- 2 alls
- sal
- pebre
- oli d’oliva
- Ceba (de figueres ja posats a demanar)
- 1 Pebrot verd
- Tomàquet, jo acostimo a gastar-ne un de pera bó, però l’he fet amb tomàquets de hosca i tot. Que sigui bó, això sempre.
- 4 grapats d’arròs Bomba. Jo ho mesuro amb la mà, però podeu fer-ho amb taces de cafà.
- Brou / suquet de peix
- Marisc al gust; calamar, sèpia, gambetes, etc.. Com més millor
- Julivert, al gust
- Conyac, un raig
Preparació
El fumet, o caldo o brou o com en vulgeu dir-ne. Jo he de confessar que moltes vegades no en tinc i tiro d’un caldo de peix de super. Si puc però gasto un fumet. Per avui tenia congelat un de prou bó. Fet amb la pell, caps i potes d’un Kg. de gambes (previament tot ben rostit amb allets i un raig de vi blanc) i un cap sencer de rap.
A plorar. Mira que hem fa plorar la ceba, però m’encanta i així la recepta mai serà una paella purista (quina mandra!). AIxí que agafo una bona ceba de figueres i la tallo tan petita com puc. També algun dia la ratllo. La posem a sofregit a foc mig amb un raig d’Oli d’oliva a la paella Paellera. La ceba s’ha de reduir com més millor. Jo si queda massa seca li vaig afegint brou, però paciència, mínim 20 minuts i a remenar.
Al la meitat de fer la ceba i afegeixo el pebrot, tallat a daus ben petits. Continuem sofregint.
També en aquest moment afegirem el tomàquet ben ratllat. També si no tinc bon tomàquet, acostumo a gastar un pot de tomàquet no fregit i només torcejat, confesso. Però sempre queda molt més bó amb un tomàquet de proximitat.
Posem sal i pebre al gust.
Afegim els mariscs que tinguem. Sent pràctic una bossa de preparat per paella congelat és suficient, però clar, si ho copreu (frsc o congelat) al vostre gust millor. Menys Pota i més closca.
Afegim, amb cura, un raig de conyac i flamegeu el sofregit.
Afegim l’arròs i barregem bé amb el sofregit. «Perlarem» (quasi torrar l’arròs per que s’absorbeixi tots els sucs del sofregit.
Jo aquí m’agrada fer una pausa i surto a fer el vermut dominical amb els amics. Així al arribar a casa…
Amb el fumet ben calent, l’afegirem a la paella i remourem un xic per que es reparteixi bé.
Mentre s’escalfa el fumet, també m’agrada fer una picada amb julivert i un all i afegir-la a la mitat de la cocció de la paella.
Sense moure més (important), deixarem de 12 a 14 minuts a foc mig que es cogui l’arròs.
Finalment apagarem el foc i taparem amb un drap de cuina la paella i la deixarem reposar 5 minuts. Paciència.
Finalment ja es pot servir i a gaudir-ne!
P.D. Un afegitó molt recomenable és que sempre gasteu el mateix arròs i controleu bé el temps. Amb pràctica aconseguir l'»esgarraet» al fons per a mí és una gran, molt gran, satisfacció. Però això es fa amb l’instint i sort.
També m’hi agrada posar-li un parell o tres de bitxos en la seva versió picant, però no sempre és benvinguda a casa aquesta variant.
