La Pizza de Giorgia

Bé, una recepta més. Aquesta m’encanta. Fins aleshores feia la massa que la meva mare va ensenyar-me i que és bona i l’he utlitzat durant monts d’anys. Fe fet el farciment més bó per a mi és amb tonyina, ceba, tomàquet i formatge (si formatge!!) que és d’ella (menys el formatge).

Aquesta recepta ésta feta originalment com a peus de foto de tot el procès amb l’amiga Giorgia de Bolonia (gracies Gi!) així que la forma d’esplicar-la és un xic extranya. Podeu seguir-la en plan fotonovela a: https://photos.app.goo.gl/tYh5U8wDGHUf516a6

Bé, el millor d’aquesta recepta és la massa, el que hi poseu al damunt quasi dona igual, així que ..

• Posar el llevat a un bol. Per 1 Kg de farina 2 trocets com els de la foto. Li afegim aigua ben calenta, 3/4 de litre aprox. Barregem bé i deixem reposa.
• De metres, posem el quilo de farina en un altre recipient,que sigui gran ja que la cosa ocuparà molt volum.
• Passats els 30 minuts incorporem l’aigua amb el llevat a la farina, de mica en mica per que es berregui bé. En aquest moment hi afegirem dues culleradetes de sal.
• A mesura que li posem l’aigua amb el llevat anem barrejant el que esta a punt de ser la massa.
• Netegem bé, molt bé, el marbre de la cuina (o similar)
• Posem un xic de farina per que no s’enganxi la massa al marbre
• Hi posem al damunt de la farina la massa obtinguda de barrejar la farina amb el llevat i l’aigua
• Ara toca fer exercici. Cal deixar la massa ben amassada.. això significa gimnàstica durant uns 20 – 30 minuts
• amasar…
• amasar… amb força
• amasar… amb tècnica italiana…

Sofregit:

• Preparem un sofregidet.. per començar uns allets amb bon oli.
• Li afegim tomàquet, sal al gust i un xic de sucre per l’acidesa.
• i xup xup xup…

Tornem a la massa

• Tallem la mozzzzzarel·la…
• La ceba…
• Important d’arremangar-se bé per no quedar blanc. També es recomana NO anar de negre per aquestes tasques.
• La massa va agafant consistència..
• Us podeu fer valdre del vostre pes corporal ;·)
• Joc de canells…
• Provem que estigui bé de sal
• la cosa ha de quedar més o menys aixi (mireu la foto)
• Que bonic!!! ara la deixem reposar una horeta tapada amb un drap i a temperatura ambient o a prop d’una font de calor per ajudar-la a créixer
• Sembla que hem fet curt amb el bol.. Aquí la massa després d’una horeta d’espera…
• Un cop la massa a reposat i mutat procedim a fer-ne unes 4 parts. Amb el resultat d’un kilogram de farina haurien de sortir unes 4 bones pizzes
• L’enfarinem per que no s’hi enganxi el corró i procedim a estirar-la. No tinc foto d’aquest pas, ho vaig fer jo ;·)
• S’estira i s’estira fins a obtenir un llit de massa ben fineta
• Després d’untar un xic la safata del forn amb oli posem cuidadosament la massa estidara al damunt
• Acabem de repartir bé la massa per la safata
• de Manera que quedi uniforme i un xic repujada als voltants
• El gruix al gust; com més gruixuda més triga a fer-se, clar.
• Ara li toca al “pomodoro” alies tomàquet que prèviament hem sofregit
• Li afegim el formatget…
• I la resta d’ingredients al gust. Esta bé fer-ho amb humor i bona cara, clar!
• I el resultat després de 15-20 minuts de forn a tot drap
• En aquesta hem fet una “Margarita” i l’altre part amb botifarra i bolets!!
• Després de menjar la pizza amb el vinet és MOLT recomanable fer una bona migdiada