Festes de Nadal; tradició. Família i feinada.
Aquestes tres paraules estan definint els dos darrers Nadals amb família. A casa tots creixem i ens fem grans, sí. Ja toca agafar el relleu i arremangar-nos si volem que els canelons de les festes de Nadal (encara que les religions mai m’han fet el pes, són dies en què es gaudeix de la reunió familiar). Per sort a casa a tots ens agrada cuinar i, sobretot, gaudir menjant.
Ja en Roger, el meu tete, l’any passat va tenir la iniciativa perquè l’ajudés a alliberar d’aquesta càrrega a la meva mare. Així que enguany, en la seva nova cuina, hem aprofitat per fer un centenar de canelons. Tots de peix, però de dues variants per fer-ho més divertit i variat.
Així que vàrem quedar una setmana prèvia amb la calma per anar a mercat i fer-los. El mercat que vàrem escollir va ser el de Virrei Amat, que gaudeix de bona salut i fa goig passejar-hi (i més si no pago jo). De primer un cafè com cal al Caracas (no puc deixar d’anar-hi si hi passo per davant). Després enfilem cap al peix, que ben segur hi ha cua.
No tenia clar quin peix gastar, però sí que per uns canelons tampoc cal posar-hi llagosta. Així que vàrem mirar mentre esperàvem pacientment (són dies de cues i nervis al mercat) i vàrem optar per:
- Un magnífic filet de Perca; net, polit i sense espines.
- Dos caps de Rap; sí, són monstruosos de collons, però donen molt de gust i en surt una quantitat de txitxa interessant.
- Tres cuetes de Rap; les cues que hi havia eren espectaculars però a un preu de fitxatge del Barça
- Un llus sencer ben gran que també demanava de venir amb nosaltres
- Un quilet de musclos
També vàrem comprar un fonoll ben preciós, un parell de bosses d’escalunyes, xampinyons (quatre safates) i gírgoles (2 safates).
En sortir vàrem passar per can LIDEL (mira que en soc fan, però això de les caixes automàtiques aconseguirà que deixi d’anar-hi). Allà vàrem comprar unes safates de gamba ja cuita a bon preu, pasta de canelons (els de tota la vida), mantega i farina.
Ja ho teníem quasi tot!
Elaboració
Primerament, vàrem posar al forn les cues de rap, el filet de perca i el lluç, acompanyat d’unes poquetes escalunyes pelades.
En paral·lel els músculs fets al vapor amb un raig de vi blanc
I a bullir en una olla ben gran els dos caps de rap, una ceba, lleure i el suc dels musclos i el que anava deixant el peix del forn.
Després, en una gran paella vàrem posar-hi fonoll tallat ben petit, alls i les cebes prèviament fetes al forn.
Afegim a la paella el mogollón de bolets ben nets i laminats. A foc lent que es vagi fent a poc a poc.
Dues línies de producció
En tenir tant de material vàrem decidir fer-ne de dues varietats, ambdues amb productes de mar, però una versió més senzilla i l’altre més de lux.
Vàrem dividir els bolets amb les altres verdures en dos recipients prou grans. En un li vàrem posar el lluç i la perca ben desgrunats i els músclos trintxats un xic. A l’altre (de lux) les cues de rap, la carn dels dos caps del rap i les gambes (ja cuites i fetes a bocins).
Velouté VS Beixamel
El Tete va fer bé de recordar que alguns membres de la família son poc amics de la llet. Així que vàrem decidir fer una deliciosa Velouté en lloc de la clàssica (i làctia) Beixamel.
Ja sabeu, Mantega i Farina a parts iguals. Una punta de sal, pebre blanc, pebre negre i un xic de nou moscada. Un cop la farina està ben cuita es va afegint el fumet (casualment teníem el de rap ben espectacular) i barates i canell.
Vàrem fer-ne una burrada, si a casa els germans som un xic salvatges, i vàrem afegir-ne la meitat a cada línia de producció.
Pausa per dinar
Vista la feinada calia refredar bé tota la pasta que serviria per a l’elaboració dels canelons. En Roger va encalentir (si, és escalfar, però m’agrada més dir encalentir) cigrons amb pollastre que vàrem compartir amb una amiga seva que venia de visita. Torrons, un xic de vi, tot perfecte!
Finalització
Un cop acabat amb el dinar, postres i un xic de sobretaula, tovava coura la pasta de canelons i formar els canelons. Per sort els germans tenim un xic d’experiència en enrotllar… si no encara i seríem! És un xic de murga anar coent la pasta de 10 en 10 perquè no s’enganxin, eixugar en draps nets, posar-hi el farcit i fer-ne la forma de caneló. Així fins a arribar a quasi 100, ja no teníem ni energia de comptar-los, però els desàvem amb safates on i cabien 6 canelons llestos per posar-hi un xic de Velouté més, formatge (de Maó, si us plau) i gratinar.
Bé, espero que algun dia us animeu a fer-los, varen quedar realment bons i no ho dic jo, ho diuen els que els han provat.
